dijous, 21 de febrer del 2013

Anàlisi Professor Lazhar

Fitxa tècnica i artística 

Títol: Profesor Lahzar 
Títol original: Monsieur Lazhar 
Any: 2011 
País: Canadà 
Durada: 94 minuts 
Guió i direcció: Philippe Falardeau 
Producció: Luc Déry i Kim McCraw 
Fotografia: Ronald Plante 
Muntatge: Stéphane Lafleur 
Actors principals: Mohamed Fellag (Bachir Lazhar), Sophie Nélisse (Alice), Émilien Néron (Simon), Brigitte Poupart (Claire).



Anàlisi narratiu

Bachir Lazhar, de 55 anys i d'origen algerià, és contractat com a substitut d'una mestre de primària que ha mort en tràgiques circumstàncies en una escola de Mont-real. El carisma i la forma d'ensenyar del professor Lazhar resultaran fonamentals per tirar endavant el curs i canviar la vida dels seus joves alumnes.       
                                                                  
La pel·lícula s’inicia amb els nens a l’hora del pati, i un va a repartir els brics de llet a les taules de la classe i es troba a la seva professora morta. Crea molta intriga i ganes de saber si els nens ho superaran. Acaba en el moment que fan fora al professor Lazhar, perquè descobreixen que es un refugiat i que mai ha sigut professor. L’ultima imatge és el professor abraçant a la seva alumna, dóna un efecte de tendresa, i nomes amb l’abraçada ens fa l’efecte que la nena ha entès que el professor marxa. Té un final obert, perquè el professor nou marxa, però no saps si els alumnes acaben suportant la mort de la seva professora, i tampoc saps com acabarà la vida del Lazhar. No compleix l’expectativa de saber si els nens superen la mort de la professora, ja que és un final obert. Té una estructura lineal, sense cap salt al passat, línia de temps continua.
Els temes que es tracten a la pel·lícula són; la mort, l’educació, l’amor, l’amistat... 
La trama parla de la superació de la mort d'un ésser estimat, vinculat a l’educació.

Descripció dels personatges: Lazhar, un home d'uns 45 anys, molt atrevit i espavilat, encara que amaga un gran secret. Alice, una nena d'uns 9 anys, sincera i sensible, li costa superar la mort de la professora. Simon, nen d'uns 9 anys, molt espavilat, vol semblar un insensible, creu que va ser culpa seva la mort de la professora i no vol que l’altre gent ho pensi.

dissabte, 16 de febrer del 2013

LA PARTE DE LOS ANGELES

Director KEN LOACH
Guión PAUL GALAVERT

El director anglès Ken Loach va seguir una trajectòria com a director de teatre i cinema. Als '70 va començar a fer reportatges crítics;
criticava la societat i la política del Regne Unit, fent cinema social.
Barreja tot sovint, el cinema documental amb diversos gèneres.


 
ESCENARIS

El rodatge de "The Angels' Share" es va dur a terme a Glasgow (Sala de justícia, centre de la ciutat, East End), Edimburg (reunió de whisky) i “Balblair Distillery” (Dornoch Firth i les terres altes).



PERSONATGES

Els protagonistes són de classes baixes,
el director ho fa per mostrar la desigualtat i els problemes socials.
Dins el seu repertori, la majoria d'actors no són professionals; per exemple, l’educador (Harry) i en Willy, eren els dos actors professionals, per guiar l’acció dramàtica. El director treballa sobre improvitzacions per trobar reaccions més naturals i autèntiques.

Robbie..............................PAUL BRANNIGAN
Leonie..............................SIOBHAN REILLY
Harry.................................JOHN HENSHAW
Albert................................GARY MAITLAND
Rhino................................WILLIAM RUANE
Mo ....................................JASMIN RIGGINS
Willy...................................SCOTT DYMOND
 

Clancy .............................SCOTT KYLE
 
 TEMES
El tema principal podríem dir que és la oportunitat de canviar, de superar les situacions difícils. Mostren la realitat actual pels joves, on és molt difícil trobar feina. COm a tema, també podem esmentar el conflicte intern que tenen els personatges per autocontrolar-se i respectar la promesa de no recaure en la violència.
Utilitzen l’argument universal de “Romeu i Julieta” per estructurar la trama amorosa del protagonista i la seva companya; ja que la família de la noia no acceptava el Robbie.