Storyboard

Prova Pau Feta

SÈRIE 2

1.1.

La profunditat de camp fa referència al marge de distància per el qual els objectes

fotografiats apareixen nítids, es a dir, és la zona de la imatge compresa entre l'objecte més

proper i l'objecte més distant perfectament enfocats.

1.2.

El diafragma és la part de l'objectiu de la càmera fotogràfica que controla l'entrada de

llum.

1.3.

El zoom

òptic és una lent que es mou endavant i enrere per apropar o allunyar la imatge

sense comportar pèrdua de qualitat de imatge, treballa sobre la imatge real. El zoom digital

el que fa és ampliar una part de la imatge, no apropar-la, actua com una lupa, ampliant

nomes una part del que es vol fotografiar, la qualitat és molt més inferior amb l'ús del zoom

digital.

1.1. Imatge A

La fotografia ens mostra un milicià republicà en actitud de disparar en un carrer durant els

primers dies de la Guerra Civil Espanyola. El soldat es l’únic punt d’interès de la imatge, ja

que tant la paret com el terra estan absolutament nets de cap detall que distregui l’atenció

del espectador, només la confluència de les línies horitzontals de la façana amb la línia

vertical de la cantonada ajuda a donar estabilitat a la imatge.

Es tracta d’un “posat”, es a dir, d’una realitat alterada per la voluntat del fotògraf, que ha

demanat al milicià que aixequi el fusell i faci veure que dispara. Això es fa evident, al marge

de cap altre documentació històrica, pel punt de vista des de el qual està presa la fotografia i

que revela que l’autor es trobaria en mig d’una hipotètica línia de foc.

Centelles vol representar la fermesa de l’actitud i la legitimitat dels ideals republicans que

està defensant el milicià. L’absència d’uniforme evidencia que no ens trobem davant d’un ús

institucional del poder armat, sinó de la força del propi poble alçat en armes per defensar la

República.

2.2. El gènere fotogràfic al que ambdues fotografies pertanyen és el fotoperiodisme, tot i que

reflecteixen dues formes molt diferents de fer periodisme fotogràfic, l’un amb la preparació i

construcció de la imatge, i l’altre com a testimoni de l’instant. Aquest gènere neix a l’any

1880 amb la primera fotografia publicada amb un diari, sorgeix vinculat amb el moviment de

la fotografia humanista de després de la Segona Guerra Mundial i ha evolucionat fins els

nostres dies sempre molt vinculat a la representació gràfica dels conflictes armats. Així,

formen part de la història visual del món les imatges de la Guerra Civil Espanyola, de la II

Guerra Mundial, de la Guerra del Vietnam i d’altres conflictes o esdeveniments mundials, com ara els Jocs Olímpics. 

 

 

La música al cinema

La música al cinema, pot actuar de contrapunt i oferir significats que van més enllà d’allò que ens mostra l'imatge. Pot actuar de forma més passiva dins d’una pel·lícula, fent de música de fons (quedant en segon pla), o de forma paral·lela a la imatge. Per tant, la música reforça i explica allò que veiem en pantalla.

Tipus de músiques:

Diagètica:

Surt del propi desenvolupament de les imatges de la pel·lícula. Apareix al guió i es crea des de la preparació del guió. Apareix a l’escena com la part real de la seqüència, provinent d’una Font que veiem a la pantalla (compleix la funció ambiental) i en ocasions serveix per identificar espais concrets, permetent al director economitzar localitzacions.

Incidental: 

zona al marge de les imatges que veiem.

Funcions de la música al cinema:

-Ambientar una historia en un temps i lloc determinat

-Caracteritzar els personatges psicològicament

-Fer de fons musical en un diàleg. (Les coses avorrides passen més ràpid)

-Donar unitat a les escenes (una escena va amb una música i quan aquesta s’acaba, l’escena s’acaba també)

-Delimitar parts de l’obra de pel·lícula (la música acompanya els títols de crèdits.

Selecció i realització de la música

-Original: cançons fetes especialment per a la pel·lícula.

-Cançons ja existents.

Formes de relació entre música i imatge:

Van des del naturalisme, introduccions d’orquestra fins a l’èmfasi retòric.  En escenes planes de dramatisme hi posen una música per reforçar el sentiment. Naturalisme contrari d’èmfasi retòric.

Teoria del projecte del mite de la Caverna

Pluja d'idees

Per començar a treballar aquest projecte audiovisual, primer de tot ens vam plantejar què podia representar millor (en la vida actual) el mite de la caverna de Plató. Vam considerar les següents idees:

1- Fer un ball on hi aparegui una coreografia amb moviments stracatto i una altre amb moviments fluids, representant la descoberta de nous moviments, etc. com el presoner que descobreix la realitat.

2- Representar l'alteració de la realitat mitjançant la televisió i els seus missatges enganyosos.

3-Representar com a enganyosos els missatges polítics i simbolitzar la caverna, on es troben els escèptics que es creuen tot el que diuen sense problema.

Idea per treballar

La idea que ens va convènçer, des d'un principi, va ser la número 3, però després d'analitzar-la bé, vam obtar per desenvolupar la idea número 2 ben treballada.

 Així, vam desglossar els elements de la següent manera: les ombres  projectades pel foc en la caverna del mite, les hem representat com l'informació que rebem a través de la televisió, i com a element del foc em considerat el presentador d'aquests programes televisius; pel que fa el presoner ingenu i escèptic que resta en tot moment  a la caverna, l'ha interpretat l'Ona Plans en un petit menjador atenta en tot moment a la televisió; i, el presoner que aconsegueix sortir de la caverna i després hi retorna per ensenyar els seus nous coneixaments, l'ha representat en Sergi Torrecillas; en el context de manifestant que torna d'una manifestació de la qual a les notícies n'han alterat notablement l'informació dels fets, i li ensenya a l'Ona vídeos gravats per ell mateix per presentar-li la veritable realitat.


Pautes tècniques 

El vídeo comença amb l'escena de l'Ona al sofà mirant la tele atentament; En aquesta escena hem combinat els plans desde darrera del sofà i darrera de la tele. Com a transició, apliquem zoom a la pantalla de televisió i entra el vídeo de la Dana presentant les notícies i dóna pas a les imatges que presenta sobre la manifestació en qüestió. Aquestes imatges acaben en fosc i recuperem l'escena del menjador on s'incorpora en Sergi. En aquesta última escena hem combinat plans en la diagonal de darrera del sofà. En Sergi treu el mòvil per ensenyar-li les imatges reals, tornem a aplicar zoom al mòvil i apareixen les imatges originals de la manifestació amb les que s'acaba el vídeo.