La música al cinema, pot actuar de
contrapunt i oferir significats que van més enllà d’allò que ens mostra
l'imatge. Pot actuar de forma més passiva dins d’una
pel·lícula, fent de música de fons (quedant en segon pla), o de forma
paral·lela a la imatge. Per tant, la música reforça i explica allò que
veiem en pantalla.
Tipus de músiques:
Diagètica:
Surt del propi desenvolupament de
les imatges de la pel·lícula. Apareix al guió i es crea des de la
preparació del guió. Apareix a l’escena com la part real de la
seqüència, provinent d’una Font que veiem a la pantalla (compleix la
funció ambiental) i en ocasions serveix per identificar espais concrets,
permetent al director economitzar localitzacions.
Incidental:
zona al marge de les imatges que
veiem.
Funcions de la música al
cinema:
-Ambientar una historia en un temps i
lloc determinat
-Caracteritzar els personatges
psicològicament
-Fer de fons musical en un
diàleg. (Les coses avorrides passen més ràpid)
-Donar unitat a les
escenes (una escena va amb una música i quan aquesta s’acaba, l’escena
s’acaba també)
-Delimitar parts de l’obra de
pel·lícula (la música acompanya els títols de crèdits.
Selecció i realització de la
música
-Original: cançons fetes especialment per a
la pel·lícula.
-Cançons ja existents.
Formes de relació entre
música i imatge:
Van des del naturalisme,
introduccions d’orquestra fins a l’èmfasi retòric. En escenes planes de dramatisme hi
posen una música per reforçar el sentiment. Naturalisme contrari d’èmfasi retòric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada