És una tendència vanguardista del S. XX originada per André Breton al 1924.
Els surrealistas havíen de guiar-se
per les passions libidinals i la imaginació i utilitzava un to
humorístic, de vegades negre. Aquest nou estil va atraure a molta gent,
la majoría eren joves. Dos artistes destacats de l'època van ser Luis Buñel i Salvador Dalí. Tots dos eren bons amics. Van publicar la seva cinefilia a una revista anomenada La Gaceta Literaria (1927-1931) on també van col·laborar altres intelectuals. Junts van viatjar a París per a continuar amb la seva peripècia artística.
Les primeres referències del surrealmisme són:
- Rhythmus 21 (1921), de Hans Richter.
- Entreacto (1924), de René Clair i Francis Picabia
.
- La coquille et le clergyman (1928), de Germaine Dulac.
- Un perro andaluz (1929) de Buñuel i Dalí
Un
perro andaluz convina l'humor amb la provocació moral i relaciona la
sexualitat humana y la decadència que condueix a la mort
Buñuel,
un cop es va separar de Dalí, va seguir dedicant-se a la
cinematografía, fent noves produccions surrealistes. Dalí, va fer un
mètode paranoic-crític que es influeix a nivell literari com pictóric.
No va aportar noves creacions als surrealisme cinematrogràfic, tot i que
va col·laborar amb Walt Disney i amb una escena de un llargmetratge (Recuerdos)
dijous, 6 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
Corrents cinematogràfics: el neorealisme
El neorealisme italià és un corrent cinematogràfic que sorgeix després
de la 2ª guerra mundial amb l'objectiu de plasmar el dia a dia dels
treballadors italians. Per això mateix, en moltes de les produccions
neorealistes no participen actors professionals, ni creen decorats ni
il·luminacions artificials per tal de reflectir al màxim la realitat.
Això però podria distorsionar-se quan veiem que aquest moviment careix
de qualsevol mena de contingut polític. Les seves característiques les
podríem diferenciar en dos principis:
Com a principis teorics podem considerar:
- Es vol donar al cinema un nou esperit democràtic i apropar el mitjà a la gent del carrer.
- Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.
- Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.
- Una barreja de cristianisme i marxista humanista.
- Donen més importància a les emociones que al plantejament d'esquemes ideològics.
I com a principis estètics:
- Evitar les trames i històries d'un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs en que es vegi reflectida la dura realitat dels seus protagonistes.
- Opta per una estètica documental
- Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
- Utilització d'actors no professionals per als papers principals.
- Utilització del llenguatge col·loquial, no del literari.
- Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure.
Es considera que la primera obra neorealista és Ossessione (1942)
de Luchino Visconti. Aquest film està basat en una novel·la negra
d'origen estatunidenc en que es veuen les influències de l'autor francès
Jean Renoir.
L'obra neorealista per excel·lència és Roma, ciutat oberta (1945)
de Roberto Rossellini, amb guió de Federico Fellini. No és, però, la
més important, hi ha d'altres com les realitzades per Vittorio de Sica, El lladre de bicicletes (1948), Umberto D (1952), Sciuscià (1946). En el cas de De Sica, la seva obra El lladre de bicicletes és considerada, per molts crítics fins al dia d'avui, com el millor film de la història del cinema.
dissabte, 1 de desembre del 2012
Corrents cinematogràfics: cinema d'autor
El
cinema d'autor és el cinema en el qual un director crea la seva obra
sense cap mena de limitació (com les que solen implicar el cinema dels
estudis comercials) i això li permet plasmar els seus sentiments i
inquietuds en la pel·lícula. En el cinema d'autor, l'autor es reconeix per alguns trets típics de les seves obres.
És aquell en el qual el director plasma la seva visió particularíssima, no només del setè art, sinó del món on viu, o del que vol criticar o enaltir, o bé, dóna un tractament sui generis a altres obres o temes molt utilitzats o de moda en els mitjans massius de comunicació (televisió, internet, cinema, teatre ...). Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, accepten i els generen grat, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica, a més, molts altres autors els utilitzen com a paradigma i perduren en el temps en la consciència col·lectiva de l'espectador.
És aquell en el qual el director plasma la seva visió particularíssima, no només del setè art, sinó del món on viu, o del que vol criticar o enaltir, o bé, dóna un tractament sui generis a altres obres o temes molt utilitzats o de moda en els mitjans massius de comunicació (televisió, internet, cinema, teatre ...). Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, accepten i els generen grat, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica, a més, molts altres autors els utilitzen com a paradigma i perduren en el temps en la consciència col·lectiva de l'espectador.
dimecres, 26 de setembre del 2012
Anunci bo: Shandy Cruzcampo de taronja (David Díaz i Onna Plans)
Dades generals
És un anunci de la cervessa Shandy Cruzcampo amb gust a taronja.
Tot l'anunci està situat en una platja mediterranea(sempre amb el mar de fons)i Amb una música minimalista. Comença mostrant ejemples de coses amb gust de llimona i les mateixes coses però amb gust de taronja mentres una veu en off va dient-les ("Caramelo de limón, caramelo de naranja. Árbol de limón, árbol de naranja..."). Més tard, apareix una noia i la veu en off diu: "Mónica Limón..." i inmediatament després apareix la Mónica Naranjo y la veu en off diu el seu nom. Aleshores apareix un primer pla de una mà subjectant una llauna de Shandy Cruzcampo de llimona i després una mà amb una de taronja mentres que la veu en off diu: "Todo lo que tiene limón tiene naranja". Apereix un grup de gent obrin cadascun una llauna, fan un glop i començen a ballar al ritme de la música. Primer es veu tot el grup i després només un noi i una noia i així van alternant una estona.Durant el ball, apareixen durant microsegons, símbols de floquets de neu blancs. Tot aixó mentres que la veu en off diu: "Parecía fácil pero nadie lo habia hecho. Nueva Shandy Cruzcampo naranja, la versión más refrescante, más sorprendente i más naranja, de Shandy Cruzcampo". L'anunci acaba amb un primer pla de una llauna del producte a la sorra que una mà a colocat allà. És un producte nou al que posen un nom nou.
Imatge
S'utilitzen sobretot plans generals i algun pla detall.
S'explica una història.
Efectes i trucs: els floquets de neu i les gotetes a la llauna per donar sensació de frescor.
El ritme de l'anunci és ràpid.
Els colors són càlids i representen els gustos de la cervessa anunciada (groc per la llimona i taronja per la taronja).
S'utilitza una llenguatge sencill.
Se sent una veu en off que diu:
"Helado de limón, helado de naranja. Caramelo de limón, caramelo de naranja. Árbol de limón, árbol de naranja. Pelotas de limón, pelotas de naranja. Mónica Limón, Mónica Naranjo. Todo lo que tiene limón, tiene naranja. Parecía fácil pero nadie lo habia hecho. Nueva Shandy Cruzcampo naranja, la versión más refrescante, más sorprendente i más naranja, de Shandy Cruzcampo"
El nóm es repeteix cinc vegades.
Eslógan: "Todo lo que tiene limón, tiene naranja".
Com a figura retórica podriem dir que hi ha una enumeració de les coses de llimona i les de taronja; i la comparació entre elles.
Sons que criden l'atenció: la música i la repetició de "limón" i "naranja".
Hi ha un silenci musical, quan la veu en off anomena el producte per última vegada.
Té una música milimalista i repetitiva que va al ritme de les imatges.
Hi ha relació entre les imatges i la música ja que, al final, el grup de gent balla al ritme de la música.
El text (veu en off) és qui aporta més informació sobre el producte, mitjançant la comparació.
Va dirigit principalment a la gent de entre 16 i 25 anys i a tots els sexes.
A l'anunci el grup de gent que balla es de joves.
S'emet en espais destinats a la publicitat.
Està ambientat en una platja.
No hi ha elements subrealistes.
No fa cap discriminació de sexe o raça.
És un anunci de la cervessa Shandy Cruzcampo amb gust a taronja.
Tot l'anunci està situat en una platja mediterranea(sempre amb el mar de fons)i Amb una música minimalista. Comença mostrant ejemples de coses amb gust de llimona i les mateixes coses però amb gust de taronja mentres una veu en off va dient-les ("Caramelo de limón, caramelo de naranja. Árbol de limón, árbol de naranja..."). Més tard, apareix una noia i la veu en off diu: "Mónica Limón..." i inmediatament després apareix la Mónica Naranjo y la veu en off diu el seu nom. Aleshores apareix un primer pla de una mà subjectant una llauna de Shandy Cruzcampo de llimona i després una mà amb una de taronja mentres que la veu en off diu: "Todo lo que tiene limón tiene naranja". Apereix un grup de gent obrin cadascun una llauna, fan un glop i començen a ballar al ritme de la música. Primer es veu tot el grup i després només un noi i una noia i així van alternant una estona.Durant el ball, apareixen durant microsegons, símbols de floquets de neu blancs. Tot aixó mentres que la veu en off diu: "Parecía fácil pero nadie lo habia hecho. Nueva Shandy Cruzcampo naranja, la versión más refrescante, más sorprendente i más naranja, de Shandy Cruzcampo". L'anunci acaba amb un primer pla de una llauna del producte a la sorra que una mà a colocat allà. És un producte nou al que posen un nom nou.
Imatge
S'utilitzen sobretot plans generals i algun pla detall.
S'explica una història.
Efectes i trucs: els floquets de neu i les gotetes a la llauna per donar sensació de frescor.
El ritme de l'anunci és ràpid.
Els colors són càlids i representen els gustos de la cervessa anunciada (groc per la llimona i taronja per la taronja).
El publicista fa una comparació. Compara coses de llimona (o
grogues) i coses de taronja (o del color d'aquesta fruita) aprofita així
el fet de posar a la Mónica Naranjo (una persona famosa) per fer de
l'anunci quelcom divertit.
La imatge és directe, i senzilla. Ens diu que la cervesa és igual
de bona que la de llimona (comparant la taronja amb la llimona), que és
un producte refrescant (pel fet de que totes les imatges siguin a la
platje i perquè la llauna regalima de frescor).
So
Pel que fa al so, s'escolta una veu en of
Apareixen frases escrites: curtes directes i senzilles, però sobretot clares.
S'utilitza una llenguatge sencill.
Se sent una veu en off que diu:
"Helado de limón, helado de naranja. Caramelo de limón, caramelo de naranja. Árbol de limón, árbol de naranja. Pelotas de limón, pelotas de naranja. Mónica Limón, Mónica Naranjo. Todo lo que tiene limón, tiene naranja. Parecía fácil pero nadie lo habia hecho. Nueva Shandy Cruzcampo naranja, la versión más refrescante, más sorprendente i más naranja, de Shandy Cruzcampo"
El nóm es repeteix cinc vegades.
Eslógan: "Todo lo que tiene limón, tiene naranja".
Com a figura retórica podriem dir que hi ha una enumeració de les coses de llimona i les de taronja; i la comparació entre elles.
Sons que criden l'atenció: la música i la repetició de "limón" i "naranja".
Hi ha un silenci musical, quan la veu en off anomena el producte per última vegada.
Té una música milimalista i repetitiva que va al ritme de les imatges.
Hi ha relació entre les imatges i la música ja que, al final, el grup de gent balla al ritme de la música.
El text (veu en off) és qui aporta més informació sobre el producte, mitjançant la comparació.
Va dirigit principalment a la gent de entre 16 i 25 anys i a tots els sexes.
A l'anunci el grup de gent que balla es de joves.
S'emet en espais destinats a la publicitat.
Està ambientat en una platja.
No hi ha elements subrealistes.
No fa cap discriminació de sexe o raça.
dissabte, 16 de juny del 2012
dimarts, 8 de maig del 2012
Curtmetratge: Tristany Naharro i
David Díaz.
Des del principi vam decidir de fer un curt d'humor abstracte i absurd. Al principi voliem fer un reportatge de dos homes, totalment diferents, que es barallaven pel simple plaer de pegar a algú, de trencar la rutina i treure el "lopus" que tenim tots a dins. Degut a la dificultat dels efectes especials i a "la baralla" vam pensar en canviar la idea sense allunyar-nos de l'humor absurd i surrealista.
Voliem seguir pel camí de el reportatge tot i que al començar a pensar la història, els personatges, etc... vam passar a fer un noticiari.
Vam fer un esquema del que apareix en tota noticia ( presentador del noticiari, enviat, problema i entrevistats).
La noticia parla d'un petit poble on hi ha una "epidèmia", una malaltia, que fa que la gent es vesteixi de forma extravagant, malaltia igual que les del zombies.
És un noticiari local on es conecta amb un enviat en aquest poble i on es mostra tot el que hi passa. Es basa molt en els personatges creats (entrevistats) i en petits "gags" que protagonitzen cada un.
Els plans que farem servir són molt basics ja que és una noticia i no cal fer gaires plans apart del frontal
En un futur relativament pròxim posarem esbossos i informació sobre els personatges.
Storyline:
Inici: surt el telenoticies i conecta amb l'enviat en el poble afectat.
Nus: explicació del problema i entrevistes.
Desenllaç: entrevistat final.
http://www.youtube.com/watch?v=wiLQ0p2625g Aquest és el tipus de reportatge que volem fer: amb una eintroducció clara, amb un enviat que també introdueix el tema, varies mostres del "problema", del que passa, i entrevistats.
Des del principi vam decidir de fer un curt d'humor abstracte i absurd. Al principi voliem fer un reportatge de dos homes, totalment diferents, que es barallaven pel simple plaer de pegar a algú, de trencar la rutina i treure el "lopus" que tenim tots a dins. Degut a la dificultat dels efectes especials i a "la baralla" vam pensar en canviar la idea sense allunyar-nos de l'humor absurd i surrealista.
Voliem seguir pel camí de el reportatge tot i que al començar a pensar la història, els personatges, etc... vam passar a fer un noticiari.
Vam fer un esquema del que apareix en tota noticia ( presentador del noticiari, enviat, problema i entrevistats).
La noticia parla d'un petit poble on hi ha una "epidèmia", una malaltia, que fa que la gent es vesteixi de forma extravagant, malaltia igual que les del zombies.
És un noticiari local on es conecta amb un enviat en aquest poble i on es mostra tot el que hi passa. Es basa molt en els personatges creats (entrevistats) i en petits "gags" que protagonitzen cada un.
Els plans que farem servir són molt basics ja que és una noticia i no cal fer gaires plans apart del frontal
En un futur relativament pròxim posarem esbossos i informació sobre els personatges.
Storyline:
Inici: surt el telenoticies i conecta amb l'enviat en el poble afectat.
Nus: explicació del problema i entrevistes.
Desenllaç: entrevistat final.
http://www.youtube.com/watch?v=wiLQ0p2625g Aquest és el tipus de reportatge que volem fer: amb una eintroducció clara, amb un enviat que també introdueix el tema, varies mostres del "problema", del que passa, i entrevistats.
dimarts, 24 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)