És una tendència vanguardista del S. XX originada per André Breton al 1924.
Els surrealistas havíen de guiar-se
per les passions libidinals i la imaginació i utilitzava un to
humorístic, de vegades negre. Aquest nou estil va atraure a molta gent,
la majoría eren joves. Dos artistes destacats de l'època van ser Luis Buñel i Salvador Dalí. Tots dos eren bons amics. Van publicar la seva cinefilia a una revista anomenada La Gaceta Literaria (1927-1931) on també van col·laborar altres intelectuals. Junts van viatjar a París per a continuar amb la seva peripècia artística.
Les primeres referències del surrealmisme són:
- Rhythmus 21 (1921), de Hans Richter.
- Entreacto (1924), de René Clair i Francis Picabia
.
- La coquille et le clergyman (1928), de Germaine Dulac.
- Un perro andaluz (1929) de Buñuel i Dalí
Un
perro andaluz convina l'humor amb la provocació moral i relaciona la
sexualitat humana y la decadència que condueix a la mort
Buñuel,
un cop es va separar de Dalí, va seguir dedicant-se a la
cinematografía, fent noves produccions surrealistes. Dalí, va fer un
mètode paranoic-crític que es influeix a nivell literari com pictóric.
No va aportar noves creacions als surrealisme cinematrogràfic, tot i que
va col·laborar amb Walt Disney i amb una escena de un llargmetratge (Recuerdos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada