dijous, 16 de maig del 2013
Prova Pau Feta
SÈRIE 2
1.1.
La profunditat de camp fa referència al marge de distància per el qual els objectes
fotografiats apareixen nítids, es a dir, és la zona de la imatge compresa entre l'objecte més
proper i l'objecte més distant perfectament enfocats.
1.2.
El diafragma és la part de l'objectiu de la càmera fotogràfica que controla l'entrada de
llum.
1.3.
El zoom
òptic és una lent que es mou endavant i enrere per apropar o allunyar la imatge
sense comportar pèrdua de qualitat de imatge, treballa sobre la imatge real. El zoom digital
el que fa és ampliar una part de la imatge, no apropar-la, actua com una lupa, ampliant
nomes una part del que es vol fotografiar, la qualitat és molt més inferior amb l'ús del zoom
digital.
1.1. Imatge A
La fotografia ens mostra un milicià republicà en actitud de disparar en un carrer durant els
primers dies de la Guerra Civil Espanyola. El soldat es l’únic punt d’interès de la imatge, ja
que tant la paret com el terra estan absolutament nets de cap detall que distregui l’atenció
del espectador, només la confluència de les línies horitzontals de la façana amb la línia
vertical de la cantonada ajuda a donar estabilitat a la imatge.
Es tracta d’un “posat”, es a dir, d’una realitat alterada per la voluntat del fotògraf, que ha
demanat al milicià que aixequi el fusell i faci veure que dispara. Això es fa evident, al marge
de cap altre documentació històrica, pel punt de vista des de el qual està presa la fotografia i
que revela que l’autor es trobaria en mig d’una hipotètica línia de foc.
Centelles vol representar la fermesa de l’actitud i la legitimitat dels ideals republicans que
està defensant el milicià. L’absència d’uniforme evidencia que no ens trobem davant d’un ús
institucional del poder armat, sinó de la força del propi poble alçat en armes per defensar la
República.
2.2. El gènere fotogràfic al que ambdues fotografies pertanyen és el fotoperiodisme, tot i que
reflecteixen dues formes molt diferents de fer periodisme fotogràfic, l’un amb la preparació i
construcció de la imatge, i l’altre com a testimoni de l’instant. Aquest gènere neix a l’any
1880 amb la primera fotografia publicada amb un diari, sorgeix vinculat amb el moviment de
la fotografia humanista de després de la Segona Guerra Mundial i ha evolucionat fins els
nostres dies sempre molt vinculat a la representació gràfica dels conflictes armats. Així,
formen part de la història visual del món les imatges de la Guerra Civil Espanyola, de la II
Guerra Mundial, de la Guerra del Vietnam i d’altres conflictes o esdeveniments mundials, com ara els Jocs Olímpics.
La música al cinema
La música al cinema, pot actuar de
contrapunt i oferir significats que van més enllà d’allò que ens mostra
l'imatge. Pot actuar de forma més passiva dins d’una
pel·lícula, fent de música de fons (quedant en segon pla), o de forma
paral·lela a la imatge. Per tant, la música reforça i explica allò que
veiem en pantalla.
Tipus de músiques:
Diagètica:
Surt del propi desenvolupament de
les imatges de la pel·lícula. Apareix al guió i es crea des de la
preparació del guió. Apareix a l’escena com la part real de la
seqüència, provinent d’una Font que veiem a la pantalla (compleix la
funció ambiental) i en ocasions serveix per identificar espais concrets,
permetent al director economitzar localitzacions.
Incidental:
zona al marge de les imatges que
veiem.
Funcions de la música al
cinema:
-Ambientar una historia en un temps i
lloc determinat
-Caracteritzar els personatges
psicològicament
-Fer de fons musical en un
diàleg. (Les coses avorrides passen més ràpid)
-Donar unitat a les
escenes (una escena va amb una música i quan aquesta s’acaba, l’escena
s’acaba també)
-Delimitar parts de l’obra de
pel·lícula (la música acompanya els títols de crèdits.
Selecció i realització de la
música
-Original: cançons fetes especialment per a
la pel·lícula.
-Cançons ja existents.
Formes de relació entre
música i imatge:
Van des del naturalisme,
introduccions d’orquestra fins a l’èmfasi retòric. En escenes planes de dramatisme hi
posen una música per reforçar el sentiment. Naturalisme contrari d’èmfasi retòric.
Teoria del projecte del mite de la Caverna
Pluja d'idees
Per començar a treballar aquest projecte audiovisual, primer de tot ens vam plantejar què podia representar millor (en la vida actual) el mite de la caverna de Plató. Vam considerar les següents idees:1- Fer un ball on hi aparegui una coreografia amb moviments stracatto i una altre amb moviments fluids, representant la descoberta de nous moviments, etc. com el presoner que descobreix la realitat.
2- Representar l'alteració de la realitat mitjançant la televisió i els seus missatges enganyosos.
3-Representar com a enganyosos els missatges polítics i simbolitzar la caverna, on es troben els escèptics que es creuen tot el que diuen sense problema.
Idea per treballar
La idea que ens va convènçer, des d'un principi, va ser la número 3, però després d'analitzar-la bé, vam obtar per desenvolupar la idea número 2 ben treballada.
Així, vam desglossar els elements de la següent manera: les ombres projectades pel foc en la caverna del mite, les hem representat com l'informació que rebem a través de la televisió, i com a element del foc em considerat el presentador d'aquests programes televisius; pel que fa el presoner ingenu i escèptic que resta en tot moment a la caverna, l'ha interpretat l'Ona Plans en un petit menjador atenta en tot moment a la televisió; i, el presoner que aconsegueix sortir de la caverna i després hi retorna per ensenyar els seus nous coneixaments, l'ha representat en Sergi Torrecillas; en el context de manifestant que torna d'una manifestació de la qual a les notícies n'han alterat notablement l'informació dels fets, i li ensenya a l'Ona vídeos gravats per ell mateix per presentar-li la veritable realitat.
Pautes tècniques
El vídeo comença amb l'escena de l'Ona al sofà mirant la tele atentament; En aquesta escena hem combinat els plans desde darrera del sofà i darrera de la tele. Com a transició, apliquem zoom a la pantalla de televisió i entra el vídeo de la Dana presentant les notícies i dóna pas a les imatges que presenta sobre la manifestació en qüestió. Aquestes imatges acaben en fosc i recuperem l'escena del menjador on s'incorpora en Sergi. En aquesta última escena hem combinat plans en la diagonal de darrera del sofà. En Sergi treu el mòvil per ensenyar-li les imatges reals, tornem a aplicar zoom al mòvil i apareixen les imatges originals de la manifestació amb les que s'acaba el vídeo.
diumenge, 10 de març del 2013
Fitxa Blancanieves
Fitxa tècnica i artística
- Títol: Blancanieves
Técniques narratives
- Argument: Tot comença amb la mort de Carmen de Triana durant el part i l'accident d'Antonio Villalta que el deixa paralític. La infermera avariciosa s'hi casarà i la nena Carmencita viurà amb la seva àvia. Quan aquesta mor, la nena creu que es farà realitat el seu desig de veure el seu pare però la madrastra li ho impedirà i la maltractarà. Un dia la nena entra a l'habitació del seu para i aquest l'amaga de la malvada dona. Durant dies es veuen i jugen d'amagat, la nena balla i el pare l'ensenya a torejar. Un dia la madrastra envia el xófer al bosc a matar la nena però ella sobreviu gràcies a l'ajuda d'uns nans. La companyia de nans toreros l'acull i com que no recorda qui és la nomen Blancanieves. Ella formarà part de l'espectacle i es farà més famosa que la vidua de Villalta. Aquesta no ho soporta, va a veure l'espectacle i regala a la noia una poma enverinada que la deixarà adormida per sempre. Es despertarà amb un petó?
- Personatges: Carmen/Blancanieves, Encarna (la madrastra), Carmencita (nena), Antonio Villalta (el pare), Doña Concha (l'àvia), Genaro (el xófer), Don Carlos (l'apoderat) Carmen de Triana (la mare), Don Martín, Jesusín, Rafita, jove arrogant.
- Estructura: líneal amb algún salt temporal.
- Títol: Blancanieves
- Títol original: Blancanieves
- Any de producció: 2012
- País de producció: España
- Durada: 104 min.
- Direcció: Pablo Berger
- Guió: Pablo Berger
- Música: Alfonso de Vilallonga
- Direcció de fotografia: Kiko de la Rica
- Actors
principals: Macarena García, Maribel Verdú, Sofía Oria, Daniel
Giménez Cacho, Ángela Molina, Pere Ponce, Josep María Pou, Inma
Cuesta, Ramón Barea, Emilio Gavira, Sergio Dorado, Oriol Vila
- Génere: Drama. Cine mutTécniques narratives
- Argument: Tot comença amb la mort de Carmen de Triana durant el part i l'accident d'Antonio Villalta que el deixa paralític. La infermera avariciosa s'hi casarà i la nena Carmencita viurà amb la seva àvia. Quan aquesta mor, la nena creu que es farà realitat el seu desig de veure el seu pare però la madrastra li ho impedirà i la maltractarà. Un dia la nena entra a l'habitació del seu para i aquest l'amaga de la malvada dona. Durant dies es veuen i jugen d'amagat, la nena balla i el pare l'ensenya a torejar. Un dia la madrastra envia el xófer al bosc a matar la nena però ella sobreviu gràcies a l'ajuda d'uns nans. La companyia de nans toreros l'acull i com que no recorda qui és la nomen Blancanieves. Ella formarà part de l'espectacle i es farà més famosa que la vidua de Villalta. Aquesta no ho soporta, va a veure l'espectacle i regala a la noia una poma enverinada que la deixarà adormida per sempre. Es despertarà amb un petó?
- Personatges: Carmen/Blancanieves, Encarna (la madrastra), Carmencita (nena), Antonio Villalta (el pare), Doña Concha (l'àvia), Genaro (el xófer), Don Carlos (l'apoderat) Carmen de Triana (la mare), Don Martín, Jesusín, Rafita, jove arrogant.
- Estructura: líneal amb algún salt temporal.
dijous, 21 de febrer del 2013
Anàlisi Professor Lazhar
Fitxa tècnica i artística
Títol: Profesor Lahzar
Títol original: Monsieur Lazhar
Any: 2011
País: Canadà
Durada: 94 minuts
Guió i direcció: Philippe Falardeau
Producció: Luc Déry i Kim McCraw
Fotografia: Ronald Plante
Muntatge: Stéphane Lafleur
Actors principals: Mohamed Fellag (Bachir Lazhar), Sophie Nélisse (Alice), Émilien Néron (Simon), Brigitte Poupart (Claire).
Anàlisi narratiu
Bachir
Lazhar, de 55 anys i d'origen algerià, és contractat com a substitut
d'una mestre de primària que ha mort en tràgiques circumstàncies en una
escola de Mont-real. El carisma i la forma d'ensenyar del professor
Lazhar resultaran fonamentals per tirar endavant el curs i canviar la
vida dels seus joves alumnes.
La pel·lícula s’inicia amb els nens a
l’hora del pati, i un va a repartir els brics de llet a les taules de la classe
i es troba a la seva professora morta. Crea molta intriga i ganes de saber si
els nens ho superaran. Acaba en el moment que fan fora al professor Lazhar,
perquè descobreixen que es un refugiat i que mai ha sigut professor. L’ultima
imatge és el professor abraçant a la seva alumna, dóna un efecte de tendresa, i
nomes amb l’abraçada ens fa l’efecte que la nena ha entès que el professor
marxa. Té un final obert, perquè el professor nou marxa, però no saps si els
alumnes acaben suportant la mort de la seva professora, i tampoc saps com
acabarà la vida del Lazhar. No compleix l’expectativa de saber si els nens
superen la mort de la professora, ja que és un final obert. Té una estructura lineal,
sense cap salt al passat, línia de temps continua.
Els temes que
es tracten a la pel·lícula són; la mort, l’educació, l’amor, l’amistat...
La
trama parla de la superació de la mort d'un ésser estimat, vinculat a
l’educació.
dissabte, 16 de febrer del 2013
LA PARTE DE LOS ANGELES
Director KEN LOACH
Guión PAUL GALAVERT
Director KEN LOACHGuión PAUL GALAVERT
El director anglès Ken Loach va seguir una trajectòria com a director de teatre i cinema. Als '70 va començar a fer reportatges crítics; criticava la societat i la política del Regne Unit, fent cinema social.
Barreja tot sovint, el cinema documental amb diversos gèneres.
ESCENARIS
El rodatge de "The Angels' Share" es va dur a terme a Glasgow (Sala de justícia, centre de la ciutat, East End), Edimburg (reunió de whisky) i “Balblair Distillery” (Dornoch Firth i les terres altes).
PERSONATGES
Els protagonistes són de classes baixes, el director ho fa per mostrar la desigualtat i els problemes socials.
Dins el seu repertori, la majoria d'actors no són professionals; per exemple, l’educador (Harry) i en Willy, eren els dos actors professionals, per guiar l’acció dramàtica. El director treballa sobre improvitzacions per trobar reaccions més naturals i autèntiques.
Robbie..............................PAUL BRANNIGAN
Leonie..............................SIOBHAN REILLY
Harry.................................JOHN HENSHAW
Albert................................GARY MAITLAND
Rhino................................WILLIAM RUANE
Mo ....................................JASMIN RIGGINS
Willy...................................SCOTT DYMOND
Clancy .............................SCOTT KYLE
TEMES
El tema principal podríem dir que és la oportunitat de canviar, de superar
les situacions difícils. Mostren la realitat actual pels joves, on és
molt difícil trobar feina. COm a tema, també podem esmentar el conflicte
intern que tenen els personatges per autocontrolar-se i respectar la
promesa de no recaure en la violència.
Utilitzen l’argument universal de “Romeu i Julieta” per estructurar la trama
amorosa del protagonista i la seva companya; ja que la família de la
noia no acceptava el Robbie.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)